He de dir que no sóc gens amant de les curses de muntanya. No m’agrada moure’m per la natura en multitud i contra rellotge. Però la Marató del Priorat tenia un ‘no se què’ que la feia #pretty i vaig decidir apuntar-m’hi. Sigui pel paisatge, sigui pels vins que se servien als punts d’avituallament (que n’hem de dir del Priorat que no s’hagi dit encara) o sigui pel bon rotllo que em desprenien totes les fotos que des d’allà m’arribaven amb gent disfressada amb més riures a la cara que no pas expressions de patiment. Sigui pel que sigui, allà estàvem, un diumenge d’octubre, a 2/4 de deu del matí, vestits de ‘master of wine‘, amb uns trabucaires donant el sus a la sortida i els 21,097 km d’una mitja marató a l’objectiu final.
De FALSET A BELLMUNT amb la GUÀRDIA CIVIL
La primera etapa del programa, de Falset fins a Bellmunt del Priorat, la vam fer amb tranquil·litat però amb la pressió de portar la Guàrdia Civil enganxada als talons. El camí era planer, entre boscos, avellaners i les primeres vinyes del paisatge, així que la Benemèrita anava contenta i amenaçava repartir llenya un cop arribessin a ‘Rascalobos’. Els vam aconseguir deixar enrere a la plaça del poble on no van trobar cap resistència i van poder gaudir dels vins dels cellers Gran Clos i Casa Gran de Siurana (potser emborratxar-los era la tècnica de l’organització per tal d’aturar la seva repressió).
De BELLMUNT al celler de l’ÁLVARO PALACIOS
Després dels primers vinets a Bellmunt (i també d’un porró de cervesa i llimonada que ens van oferir des del bar del poble) vam enfilar la primera pujadeta dura del trajecte. Teníem a l’horitzó els romans que, al llarg de la nostra mitja-marató, van ser l’objectiu a atrapar i a vèncer. Pel camí vam saludar cares conegudes a la xarxa com @bongosland o @isagonica i poc a poc vam anar fent ruta amb l’esperança d’arribar al celler de l’Álvaro Palacios i trobar-nos amb un 100 punts Parker a l’altra banda de la corba. No hi era, però amb un màgnum del Camins del Priorat, una mica de música, formatge i quatre llepolies en vam tenir prou i de sobres.

ARRIBADA A GRATALLOPS
A Gratallops hi vam arribar amb pressió! La ‘Guàrdia Urbana’ ja ens hi esperava al·legant que fèiem tard, que ja feia estona que havien arribat els convidats i que faltàvem nosaltres, els cambrers del càtering (en realitat anàvem vestits de Master of wine, però ningú no va entendre mai la nostra refinor). Amb música, amb pernil, oli del bo, amb els vins de la cooperativa, amb els joves amants de la garnatxa peluda que ballaven i feien xerinola, Gratallops era una festa, era la disbauxa i era també el punt d’inflexió entre els aficionats que fèiem la mitja-marató de 21 km i els herois que s’atrevien amb la sencera de 42,195.
DE GRATALLOPS A MAS MARTINET
No cal dir que el paisatge del Priorat amb els colors de la tardor és espectacular. Per això aquest tram va ser potser el més fàcil i el més bonic de tots. Fins i tot, en un moment determinat, ens vam atrevir a grimpar una mica pels corriols entre vinyes, fet que ens va permetre avançar algun dimoni, una parella de pallassos, un indi i, sobretot, escurçar distàncies amb els romans. A l’arribada de Mas Martinet, amb la gran Sara Pérez repartint plàtans i omplint gots de vi, ens van venir a socórrer unes infermeres amb estranyes intencions i nosaltres, més o menys, ens vam deixar fer.
TRAM FINAL i ARRIBADA A FALSET
El vi de Mas Martinet és bo, massa bo. I és potser aquest fet el que va enlluernar els romans i va fer que poguéssim, en una ideada i ultrapensada estratègia, guanyar la partida i encarrilar el darrer tram de la ruta per davant dels deixebles de Juli Cèsar. No va ser fàcil, ens va costa sang, suor i llàgrimes (i una mica d’Isostar), ja que l’última pujada fou llarga i pesada però al cap de 4 hores, 5 minuts i 5 segons, creuàvem la meta de la mitja-marató del Priorat. Prova superada.

** PD. Gràcies Núria i Vicenç per seguir-me el rollo! Sou els millors MASTER OF WINE!
GREATEST HITS
Resum 4a Marató del Priorat https://t.co/oqMUT2cCiC vía @YouTube #prioratwinerun #marathon #priorat #wine
— MaratódelPriorat (@MaratoPriorat) 21 d’octubre de 2017
"Els cellers seran sempre nostres" https://t.co/3MK9x1LHBV La @MaratoPriorat, una excusa per córrer i beure vi. pic.twitter.com/cZdRKV00dY
— Enoturista (@enoturistacat) 20 d’octubre de 2017
Marató del Priorat II https://t.co/craB6A2lPW #prioratwinerun #running #Priorat
— MaratódelPriorat (@MaratoPriorat) 20 d’octubre de 2017
Arribada de la #guàrdiacivil a #Falset @Etimonline #PrioratWineRun 🙌🏻👨🏽⚕️🍷🌱🔝 pic.twitter.com/cMt5NW0aIi
— MaratódelPriorat (@MaratoPriorat) 15 d’octubre de 2017
📽️ Enmig de vinyes i cellers, centenars de persones han recorregut la @MaratoPriorat #Priorat https://t.co/mgh6r8dCXE pic.twitter.com/z08eNQn3Lj
— Canal Reus TV (@canalreus) 16 d’octubre de 2017
#maratons i #vi, millor amb amics. Resum èpic #PrioratWineRun amb @isagonica i @MaratoPriorat al #Priorat #Catalunya pic.twitter.com/O5FJ9cZTFe
— Packandwine (@bongosland) 15 d’octubre de 2017
Confirmat… la @MaratoPriorat és molt més que una cursa! Dijous vinent a @tempsdaventura #PrioratWineRun #Priorat #Catalunya 🍷🏃🏻 pic.twitter.com/o0CeCwFyud
— Xavier Casillanis (@xavik64) 15 d’octubre de 2017
#MestraLentus els #Romans de la #PrioratWineRun 🎭🙌🏻🍷 @MaratoPriorat pic.twitter.com/ekuB4GFiGS
— MaratódelPriorat (@MaratoPriorat) 16 d’octubre de 2017
Lúltim d’arribar, 74 anys i 42 km de la @maratopriorat a les cames… Chapeau, tu ets el guanyador… pic.twitter.com/6kk6NZTeyf
— Jordi Santacana (@Jordisantacanaf) 15 d’octubre de 2017
Quin ambientàs hem tingut avui a #Gratallops! @MaratoPriorat #PrioratWineRun #Priorat #VinícolaPriorat #100anys pic.twitter.com/tfsz8Yfb6M
— Vinícola del Priorat (@VinicolaPriorat) 15 d’octubre de 2017
Tot a punt !!! Per servir-vos 😉 @PrettyWines #prioratwinerun #priorat #running #wine pic.twitter.com/xbktOYrQLm
— MaratódelPriorat (@MaratoPriorat) 15 d’octubre de 2017
Maratón del priorat, más reir y menos sufrir
Lo reconozco, no me gustan nada las carreras de montaña. No me gusta moverme por la naturaleza en masa y contra reloj. Pero la Maratón del Priorat tenía un no se qué que la hacía #pretty así que decidí apuntarme. Sea por el paisaje, sea por los vinos que se servían los puntos de avituallamiento (que tenemos de decir del Priorat que no se haya dicho todavía) o sea por el buen rollo que me transmitían todas las fotos que desde allí me llegaban con gente disfrazada con más risas en la cara que no expresiones de sufrimiento. Sea lo que sea, allí estábamos, un domingo de octubre, a 9 y media de la la mañana, vestidos de ‘master of wine’ y con los 21,097 km de una media maratón en el objetivo final.
De Falset a Bellmunt
La primera etapa del programa, de Falset hasta Bellmunt del Priorat, la hicimos con tranquilidad pero con la presión de llevar la Guardia Civil pegada a los talones. El camino era llano, entre bosques, avellanos y los primeros viñedos del paisaje, así que la Benemérita iba contenta y amenazaba en cargar una vez llegados a ‘Rascalobos’. Conseguimos dejarlos atrás en la plaza del pueblo donde no encontraron ninguna resistencia y pudieron disfrutar de los vinos de las bodegas Gran Clos y Casa Gran de Siurana (quizás emborracharlos era la técnica de la organización con el fin de detener su represión)
De Bellmunt a la bodega de Álvaro Palacios
Después de los primeros vinitos en Bellmunt (y también de un porrón de cerveza y limonada que nos ofrecieron desde el bar del pueblo) enfilamos la primera subidita dura del trayecto. Teníamos en el horizonte los romanos que, a lo largo de nuestra media-maratón, fueron el objetivo a alcanzar y vencer. Por el camino saludamos caras conocidas en la red como @bongosland o @isagonica y poco a poco fuimos haciendo ruta con la esperanza de encontrarnos un 100 puntos Parker al otro lado de la curva. No estaba, pero con un magnum del Camins del Priorat, un poco de música, queso y cuatro golosinas tuvimos ya suficiente.
Gratallops
¡Llegamos a Gratallops con presión! La ‘Guardia Urbana’ ya nos esperaba alegando que llegábamos tarde, que ya hacía rato que habían llegado los invitados y que faltábamos nosotros, los camareros del catering (en realidad íbamos vestidos de Master of wine, pero nadie entendió nunca la nuestra finura). Con música, con jamón, aceite del bueno, con los vinos de la cooperativa, con los jóvenes amantes de la garnacha peluda que bailaban y cantaban, Gratallops era una fiesta, era el desenfreno y era también el punto de inflexión entre los aficionados que hacíamos la media-maratón de 21 km y los héroes que se atrevían con la entera de 42,195.
de Gratallops a Mas Martinet
No hace falta decir que el paisaje del Priorat con los colores del otoño es espectacular. Por eso, este tramo fue quizás el más fácil y el más bonito de todos. Incluso, en un momento determinado, nos atrevimos a trepar un poco por los senderos de los viñedos, lo que nos permitió avanzar algún demonio, una pareja de payasos, un indio y, sobre todo, acortar distancias con los romanos. A la llegada de Mas Martinet, con la gran Sara Pérez repartiendo plátanos y llenando vasos de vino, nos vinieron a socorrer unas enfermeras con extrañas intenciones y nosotros, más o menos, las dejamos.
final en Falset
El vino de Mas Martinet es bueno, quizás demasiado bueno. Y es tal vez este hecho lo que encandiló a los romanos e hizo que pudiéramos, en una ideada y ultrapensada estrategia, ganar la partida y encarrilar el último tramo de la ruta por delante de los discípulos de Julio César. No fue fácil, nos costó sudor, salud y lágrimas ya que la última subida fue larga y pesada pero al cabo de 4 horas, 5 minutos y 5 segundos, cruzábamos la meta de la media-maratón del Priorat. Prueba superada.
Deixa un comentari